Un dia com avui ja farà cinquanta anys els Iaios es van casar, ho hem celebrat amb una petita festa familiar, els familiars més propers. No ha estat per falta de ganes que no hem fet la gran festa que ells és mereixen.
Però de vegades no som nosaltres que decidim com s'han de fer les coses sinó que, per les circumstancies, elles mateixes van agafant forma i acaben sorgint de manera lliure i espontània, tan si val els plans preparatius o el que un es pugui imaginar. Surt així i prou.
Tanmateix si que vam poder preparar amb temps els regals que els hi volíem fer, entre d'altres, un retrat de tota la família. Bé potser no tota no, que no hi cabrien i no acabaria mai, nomes "Els de casa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada